Ares també suca la Taronja.

L’endemà al matí, mentre la megafonia anunciava que a la peixatera li havien arribat cavalles, moixarres i altres peixos d’interès, la troupe de la Tarongeta abandonava el Godall per creuar tot el Montsià i arribar amb les forces renovades fins al coll d’Ares. 

I per què vam anar a raure fins aquelles alçàries? Doncs perquè a la vila d’Ares de Maestrat hi ha gent que malgrat l’estultícia de les autoritats locals organitzen fires de llibres amb teatre més música, vi més pàgines de  lletres vàries i àpats generosos més alegria creativa. Era, en definitiva, la Primera Fira del Llibre d’Ares del Maestrat que enguany veia llum sota els auspicis dels Déus Lars. No hi podíem fallar i vam poder descobrir amb tan noble pretext enèrgics trobadorets, l’Onso que per carnestoltes es passeja pel poble de la Mata i un bon grapat de veus femenines que emergien des de les fondàries d’una cova. Entre tota aquesta màgia reunida en un cap de setmana d’abril hi trobava el seu lloc també la Tarongeta viatgera. Vam ocupar, per tant, l’històric ajuntament del poble per transmetre entre lectures, acords de guitarra, bromes i somriures que el català va més enllà de les fronteres que existeixen i dels països que es fan i es desfan. 

Tot va anar bé altra volta, els llibres es venien, els gots es buidaven i natros ens preparàvem per gaudir de la companyia d’aquesta gent que fa més bella, rica i noble la terra que hom trepitja.