FOC prodigiós

Quan vam arribar a l'adreça que ens havíen dit , ens vam pensar que ens havíem equivocat: erem al davant d'una botiga de catifes i de maletes!  No enteníem res però a la porta hi havia el cartell que anunciava el nostre acte. Això ens va animar a entrar-hi.

- Passin, passin! Al fons!- ens van dir, i nosaltres, incrèduls, botiga endins.

De sobte, al fons de tot, com en una pel·lícula de misteri, se'ns va obrir un espai majestuós: una nau amplíssima i elegant feta de maons; parets amb quadres; cadires; una taula preparada en un prosceni. Tot perfectament disposat i amb la llum adequada. 

Així va ser com vam descobrir, meravellats, aquest espai bell, sorprenent i únic que és una referència cultural per a molts sabadellencs.

L'Espai FOC de Cal Ventura és un obrador de ceràmica del Segle XVII, tapiat durant molts anys i que es va descobrir fent les obres d'ampliació de la botiga. Els seus propietaris, els germans Francesc i Concepció Ventura Torres, compromesos i entusiastes, l'han restaurat i l'ofereixen a les entitats per organitzar-hi una extensa activitat cultural: concerts, presentacions de llibres, de discos, exposicions... 

A l'escalfor del nostre company, el vi del Centre Quim Soler, que allà lluïa amb un color especial, vam seguir discutint força estona al final de l'acte.

Com que l'espai és màgic, màgica va ser la nostra presentació. No podia ser d'una altra manera. Aquest cop estava organitzada per la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua) de Sabadell i comptàvem amb la presència del nostre autor sabadellenc, en Roger Fusté. Vam xalar amb les seves digressions i amb la excel·lent acústica de la sala. 

Des d'aqui un homenantge a aquest espai fantàstic i als seus valents promotors. S'han de conèixer els noms de tots aquells que treballen generosament per a la cultura, entesa en el seu concepte més ampli i democràtic, és a dir, per a tothom. I cal dir ben clar i ben fort que ho fan sense pressupost, sense guardons i sense espais als mitjans de comunicació públics. 

Llarga vida al espai FOC! Tornarem, si ens hi voleu. Serà un plaer i un honor!

Web de l' ESPAI FOC 

Més fotografies de la nostra presentació el dia 12 d'abril de 2014.

Pou de Beca, pou de ciència.

El darrer dia de la peregrinació passat Sant Jordi vam davallar de la muntanya per fer cap a la Vall d’Alba. La presentació aquest cop tenia lloc al restaurant Pou de Beca, indret on es concentra el saber de les millors cuines barrejat amb l’estimació pel territori i la cultura. Si alguna vegada voleu entaular-vos-hi haureu de reservar amb temps i anar-hi de dijous a diumenge. No us en penedireu pas perquè aquí les coses es fan molt bé. El menjar de producció ecològica és elaborat des de  l’artesania culinària més preuada que no vol donar qualsevol cosa i de la qualitat en fa art.

“Malauradament”, però, a l’acte no va venir-hi gaire gent i vam decidir que la presentació a la terrassa sota l’ombra d’uns curiosos arbres es convertís en una intercanvi espontani d’opinions i raons, de lectures i política, d’amors i desamors, de música i teatre i de teràpies florals i sabers ancestrals. Tot això amanit, és clar, amb unes bones cerveses artesanals d’escarxofa que ens convidaren a parlar sense embuts per finalitzar amb optimisme un cap de setmana de ruta tarongística de finals d’abril.

PS Però ja ho sabeu... Per maig cada dia un raig! El suc de la taronja no s'atura. 

Ares també suca la Taronja.

L’endemà al matí, mentre la megafonia anunciava que a la peixatera li havien arribat cavalles, moixarres i altres peixos d’interès, la troupe de la Tarongeta abandonava el Godall per creuar tot el Montsià i arribar amb les forces renovades fins al coll d’Ares. 

I per què vam anar a raure fins aquelles alçàries? Doncs perquè a la vila d’Ares de Maestrat hi ha gent que malgrat l’estultícia de les autoritats locals organitzen fires de llibres amb teatre més música, vi més pàgines de  lletres vàries i àpats generosos més alegria creativa. Era, en definitiva, la Primera Fira del Llibre d’Ares del Maestrat que enguany veia llum sota els auspicis dels Déus Lars. No hi podíem fallar i vam poder descobrir amb tan noble pretext enèrgics trobadorets, l’Onso que per carnestoltes es passeja pel poble de la Mata i un bon grapat de veus femenines que emergien des de les fondàries d’una cova. Entre tota aquesta màgia reunida en un cap de setmana d’abril hi trobava el seu lloc també la Tarongeta viatgera. Vam ocupar, per tant, l’històric ajuntament del poble per transmetre entre lectures, acords de guitarra, bromes i somriures que el català va més enllà de les fronteres que existeixen i dels països que es fan i es desfan. 

Tot va anar bé altra volta, els llibres es venien, els gots es buidaven i natros ens preparàvem per gaudir de la companyia d’aquesta gent que fa més bella, rica i noble la terra que hom trepitja. 

L'Ampolla amb la Tarongeta

Finalment el passat divendres 25 d'abril la Tarongeta visitava les Terres de l’Ebre, centre gravitatori de la geografia catalana. I ho començava a fer, com no podia ser d’altra manera, per la vila marinera de l’Ampolla, anomenada també Porta del Delta i bressol adoptiu, si això és possible, d’un dels autors del llibre.

Amb una estona de retard, però, arribava el suc de la taronja amb la intenció de refrescar els ampolleros fidels a la presentació que inquiets i ben assegudets esperaven l’inici de la xerrada. La jovenalla de l’acte, que rondava la seixantena (a veure si el jovent es pot quedar a casa i no ha de fotre el camp!), esperava amb fal.lera el primer recital en català de la rapsoda i actriu Carolina Gilabert Fridmanis, l’indòmit talent a la guitarra i veu d’en Roe Green i la creativitat femenina de na Susanna Sebastià. Tot això, és clar, dirigit sota la lúcida batuta de na Matilde que, com a bona cicerone, ens mena per les geografies físiques, humanes i literàries de la Catalunya contemporània rural i urbana.

La cosa va acabar bé! Tots reien, bevien vi de la DO Montsant (gràcies Roser!), compraven llibres, ens visitaven també els veïns suïssos, la xiqueta em recordava “lo traje” que em vaig comprar abans d’anar a Corea i la il.lusió que em feia, l’alcalde ens saludava, la bibliotecària feia tard a l’assaig del teatre, el llibre es desava a la prestatgeria de la biblioteca i els llums s’apagaven per anar a fer nit al Godall i acomiadar d’aquesta manera per uns instants totes les magnífiques històries humanes que cadascú porta ben endins.  

PD Gràcies pares per la vostra assistència!